• És una compensació econòmica que correspon al cònjuge que ha treballat substancialment mes que l’altre per la casa o per l’altre cònjuge sense retribució, o amb una insuficient, possibilitant així que l’altre cònjuge hagi pogut incrementar el seu patrimoni. També es reconeix en el cas de mort.
• Pretén corregir el desequilibri patrimonial produït duran la convivència i que es manifesta en el moment de la separació, divorci o nul·litat. Per tant, perquè es pugui demanar, el patrimoni d’un dels cònjuges ha d’haver augmentat durant la convivència gràcies a que l’altre treballava substancialment més per la casa.
• Per a que es pugui sol·licitar la separació, el divorci o la nul·litat ha de suposar un desequilibri econòmic entre les parts.
• Només es pot demanar quan el règim matrimonial és el de separació de bens.
• És compatible amb la prestació compensatòria .
• L’import és com a màxim ¼ part de la diferencia entre els increments patrimonials dels cònjuges, podent-se excepcionalment augmentar.